FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Espai aplanat, ferm, a vegades enrajolat o empedrat, on es baten les messes. Qui no vulgui pols que no vagi a l'era. Espai aplanat i ferm com una era de batre on es fan diverses operacions en algunes indústries. Era de rajoler. Espai petit de terra destinada al conreu d'hortalisses, flors, etc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Terreny de pedra flonja o de terra més dura que l'ordinària, de consistència argilosa i color fosc, que no és bona per al conreu i s'usa per a fer teules i rajoles. Marga argilosa, generalment blava, però també blanca o vermella, un xic diagenitzada i impermeable [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
inclou nombroses plantes silvestres com les ravenisses, el creixen, els caps blancs i els violers, i diverses espècies de conreu com les cols i els naps. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Superfície del terreny o d'altra cosa sobre la qual es camina. Terreny considerat en relació amb el conreu o com a suport de la vegetació. Un sòl fèrtil. Capa externa de l'escorça terrestre, originada per l'alteració de les roques sota la influència dels [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
substàncies amilàcies o altres compostos quan no té prou consistència per a poder-se teixir. Fornir adob (a les terres de conreu). Marinar, estovar (un menjar). Assaonar (la carn) amb sal, vinagre i altres ingredients per a la seva conservació. adobar de menjar (o adobar de sopar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
espècies, que comprèn moltes cultivars i és plantat com a ornamental i per beneficiar-ne la fusta (Populus × canadensis). pollancre gavatx Pollancre d'una varietat de conreu, de branques dretes, acostades al tronc i, per tant, de capçada llarga i estreta (Populus nigra cv. 'Italica'). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
baix, sovint arbustiva en conreu, amb les rametes disposades en el pla vertical, verdes per tots dos costats, sense olor, i amb les esquames del gàlbul gruixudes, amb un apèndix ganxut a la punta, originària de l'Àsia oriental, sovint cultivada als jardins i parcs (Platycladus [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Munt de terra entre dos solcs. Munt de terra més alt que separa un conreu de l'altre. La part més alta de la teulada que la parteix en dos vessants. Acabament en angle que hom dona a les parets d'un tancat, a un mur, etc., perquè l'aigua de la pluja s'escorri pels costats [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de l'Europa meridional (Coronilla emerus). coronil·la escorpioide Coronil·la herbàcia de fulles caulinars trifoliolades, amb el folíol terminal molt gros, que es fa als camps de conreu i als prats d'anuals de les terres mediterrànies (Coronilla scorpioides). [...]
